IX – MISTERI I HERMENÈUTICA

TOM 1
Mite, Símbol, Culte

índex

Abreviatures
Introducció

Primera part
Mite

Secció primera
MYTHOS

I tolerància, ideologia i mite

1 La llei de la tolerància
2 Aclariment terminològic
3 Els quatre moments de la tolerància

a Aspecte polític
b Aspecte teològic
c Aspecte filosòfic
d Aspecte místic

4 Entre la ideologia i el mite: la tolerància

a Els límits de la tolerància
b Ideologia i tolerància
c Tolerància i mite
d Mite i ideologia

II moralitat i mite. la moral del mite
i el mite de la moral

1 La moralitat

a La «moral» del mite
b La desmitificació del mite

2 El mite

a El mite de la moral
b La desmitificació de la moral
c Remitificar la moral

III el sentit del mite

1 L’estudi dels mites

a El mite
b Mitologia

2 La interpretació dels mites

a Traducció
b Sentit i significat
c Hermenèutica

3 Els mites del món asiàtic

a Interculturalitat
b El coneixement simbòlic

4 L’aporia logomítica

IV MYTHOS i LOGOS. visió mitològica
i visió racional del món

1 Nou tesis
2 Nou sutra sobre mythos i logos

a No hi pot haver cap fenomenologia del mite
b La mitofania, però, existeix
c Creiem tant en el mite corresponent, que ni tan sols no creiem que hi creiem
d El mite no pertany al camp de la reflexió
e L’accés al mite és la fe
f El mite no és un objecte del pensament (lògic)
g El mite es desenvolupa en la seva pròpia temporalitat
h El mite té una transparència especial
i El mite pur roman sempre improferit i impensat

3 La paràbola d’Eddington i Dürr

V un bon teòleg ha d’estimar els mites

Secció segona
MYTHOI

I EL MITE DE PRAJAPATI. LA CULPA ORIGINANT
O LA IMMOLACIÓ CREADORA

1 El problema

a El fet universal del dolor
b La consciència del dolor com a pena
c La resposta cristiana: el pecat original

2 El mite de Prajapati

a Soledat
b Sacrifici
c Integració

3 L’hermenèutica

a La culpa originant
b La immolació creadora
c La redempció òntica

II SUNASEPA: UN MITE SOBRE
LA CONDICIÓ HUMANA

1 Mite i història

a Fets mítics i fets històrics
b El pluralisme de les ideologies i dels mites
c El desafiament a la filosofia i a la teologia

El desafiament a la filosofia
El desafiament a la teologia

2 La història de Sunashepa

a La narració (el legein del mite)
b El context (el mite del legein)

El sacrifici (el passat)
La consagració reial (el present)
La sacralitat del tema (el futur

c Els comentaris (el logos del mite)

Els elements de la història sagrada
El sacrifici humà

3 El mite de la condició humana

a Els personatges

Els homes
· Sunashepa
· Rohita
· Hariscandra
· Ajigarta
· Visvamitra
· Vasistha
· La gent
Els Déus
· Varuna
· Indra
· El panteó vèdic
El cosmos

b Els mitemes

Els mitemes presents
· La presència de la mort
· La solidaritat de la vida
· El desig de transcendència
Els mitemes absents
· La sexualitat
· La perspectiva política
· L’escatologia

c El descondicionament de l’home

III yama: mite de l’home primordial

1 Els bessons dels Déus i de l’home: Yama-Yami
2 El precursor

IV el mite de l’incest com a símbol
de redempció en l’índia vèdica

Introducció

1 La qüestió
2 Els textos
3 Interpretació

Segona part
Símbol

I símbol i simbolització

1 La inèrcia de la ment
2 Pensar i ésser
3 Ésser i parlar
4 Ésser, parlar i pensar
5 L’àmbit del símbol: la pura relació
6 La diferència simbòlica
7 La funció del símbol
8 El símbol és el simbolitzat en el simbolitzant
9 Alguns principis 10 Graus epistèmics
11 La comunicació simbòlica
12 El símbol no és objecte de pensament
13 La consciència simbòlica
14 L’experiència simbòlica
15 El paper de la reflexió
16 La relativitat del símbol
17 Simbolisme i dialèctica
18 La tolerància
19 La realitat és simbòlica
20 La temporalitat
21 La transparència
22 La adualitat
23 La consciència mítica

II logomítia i pensament occidental

Introducció

a La inadequació del logos
b «Nova et vetera»
c La mitologia
d La consciència mítica
e L’epifania del mythos

1 Nou aforismes sobre el mite

1 No hi ha una fenomenologia del mite
2 Hi ha mitofania
3 Creiem en el mite sense creure-hi
4 El mite no és quelcom sobre què reflexionar
5 El vehicle del mite és la fe
6 El mite no és objecte del pensament lògic
7 Qualsevol mite implica una fe
8 El mite és transparent
9 El mite és «no dit»

2 Corol·laris
3 Rosmini i nosaltres
4 La situació contemporània

III el símbol del karman. la llei del karman
i la dimensió històrica de l’home

1 El problema
2 Unes notes indològiques

a Els Veda i els Brahmana
b Les Upanisad
c La tradició
d Una síntesi

3 La concepció kàrmica de l’univers

a El que és mític i el que és mitològic
b El karman i el cosmos
c El karman i l’Absolut
d El karman i l’individu

4 Karman i historicitat

a El karman i el temps
b El karman i la història
c El karman i l’home

IV la gota d’aigua. una metàfora
intercultural

1 Si l’home és considerat com a gota…
2 Si l’home és considerat com l’aigua de la gota

Tercera part
Culte

introducció

1 el sentit del culte

1 Una faula

a Punt de partida: una preocupació humana

Necessitat d’un nou començament

2 Punt central: un problema cosmoteàndric

a Fenomenologia del ritu
b Filosofia del ritual com a símbol
c Teologia de l’acció ritual

3 Punt d’arribada: una actitud religiosa contemporània

a Nou sutra

1 Més que doctrinal, el ritu és simbòlic
2 El ritu no pot ser creat d’una manera conscient o voluntària, i si és manipulat degenera
3 Els rituals sorgeixen quan es dóna un conjunt de circumstàncies propícies
4 Rebutjar un ritu perquè no en podem comprendre el significat és tan inadequat com conservar-lo perquè l’entenem
5 Celebrar un ritual requereix experimentar-ne conscientment la fascinació
6 Sense ritu no hi ha tradició viva
7 El caràcter sagrat inherent a tot ritu no ha d’anar en detriment de la seva secularitat
8 La secularitat del ritu exigeix que es cregui en el seu sentit
9 El ritu exigeix observança de les seves normes, però no en depèn

II culte i secularitat

1 El problema
2 El culte
3 La secularitat

III criteris per a una resposta.
consideracions metodològiques

1 Criteris insuficients

a Enfocament inadequat
b Criteri insuficient

2 Criteris necessaris
3 Fidelitat a l’esperit

IV secularitat. reflexions filosòfiques

1 Heteronomia sagrada

a Adoració
b Eternitat
c Sacrifici

2 Autonomia profana

a Respecte
b Temporalitat
c Servei

3 Ontonomia cosmoteàndrica

a Devoció
b Tempiternitat
c Participació

4 Tres actituds

a Heteronomia
b Autonomia
c Ontonomia

V culte. suggeriments teològics

1 El principi de complementarietat (el culte a favor o en contra de la vida)

a La integració del culte en la vida humana ordinària
b La introducció de la vida en el culte

2 El corol·lari de la universalitat i la concreció
3 Les noves «nígriques» en contrast amb les antigues rúbriques

a Les noves rúbriques

Espontaneïtat
Universalitat
Concreció
Sinceritat
Continuïtat
Ortopraxi

b Les noves «nígriques»

Devoció (bhakti)
Coneixement (jñana)
Acció (karman)

c El culte en una època secular

nota bibliogràfica de la tercera part

Glossari
Procedència dels textos
Índex onomàstic

PROCEDÈNCIA DELS TEXTOS

ELS TEXTOS que integren aquest volum de l’OPERA OMNIA RAIMON PANIKKAR procedeixen d’edicions diverses en llengües també diverses. Tots han estat confrontats amb el volum corresponent de l’edició italiana de l’OPERA OMNIA (Raimon PANIKKAR, Mito, simbolo, culto, a cura de l’autor i de Milena Carrara Pavan, Jaca Book, Milano, 2008) i amb les edicions esmentades a continuació:

«Introducció»: Mito, fe y hermenéutica, Herder, Barcelona, 2007, p. 21-24; Mito, simbolo, culto, p. 1-6. Traducció de Jordi Pigem.

«Tolerància, ideologia i mite»: Myth, Faith anb Hermeneutics, Paulist, New York, 1979, p. 19-36; Mito, fe y hermenéutica, p. 43-59; Mito, simbolo, culto, p. 11-26. Traducció de Tina Vallès.

«Moralitat i mite. La moral del mite i el mite de la moral»: Myth, Faith anb Hermeneutics, p. 37-64; Mito, fe y hermenéutica, p. 61-86; Mito, simbolo, culto, p. 27-52. Traducció de Tina Vallès.

«El sentit del mite»: «Sobre el sentido del mito», dins Diccionario de las mitologías y de las religiones de las sociedades tradicionales y del mundo antiguo, vol. V, Las mitologías de Asia, Destino, Barcelona, 2000, p. 19-47; Mito, simbolo, culto, p. 53-83. Traducció de Maria Verdaguer.

«Mythos i logos. Visió mitològica i visió racional del món»: «Mythos und Logos. Mythologische und rationale Weltsichten», dins Hans-Peter DÜRR i Walther Ch. ZIMMERLI (ed.), Geist und Natur, Scherz, Bern, München i Wien, 1989, p. 206-220; Mito, simbolo, culto, p. 85-97. Traducció de Josep-Maria Terricabras.

«Un bon teòleg ha d’estimar els mites»: «A good theologian should be a lover of myths», dins As We Are One. Essays & Poems In Honor of Bede Griffiths, Philosophers’ Exchange, Pfafftown, 1991, p. 52-57; Mito, simbolo, culto, p. 99-103. Traducció d’Adelaide Baracco.

«El mite de Prajapati. La culpa originant o la immolació creadora»: Myth, Faith anb Hermeneutics, p. 65-95; Mito, fe y hermenéutica, p. 87-114; Mito, simbolo, culto, p. 107-133. Traducció de Tina Vallès.

«Sunashepa: un mite sobre la condició humana»: Myth, Faith anb Hermeneutics, p. 97-184; Mito, fe y hermenéutica, p. 115-194; Mito, simbolo, culto, p. 135-211. Traducció de Tina Vallès i Jordi Pigem.

«Yama: mite de l’home primordial»: «Yama: un mite de l’home primordial», dins G. LÓPEZ i A. MAS (ed.), Joan Mascaró i Fornés (1897-1987), Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 1997, p. 185-194; Mito, simbolo, culto, p. 213-222.

«El mite de l’incest com a símbol de redempció en l’Índia vèdica»: «The myth of incest as symbol for redemption in vedic India», dins R. J. ZWI WERBLOWSKY i C. J. BLEEKER (ed.), Types of redemption, E. J. Brill, Leiden, 1970, p. 130-143; Mito, simbolo, culto, p. 223-236. Traducció d’Adelaide Baracco

«Símbol i simbolització»: «Símbolo y simbolización. La diferencia simbólica. Para una lectura intercultural del símbolo», dins K. KERÉNYI, E. NEUMANN, G. SCHOLEM i J. HILLMAN, Arquetipos y símbolos colectivos. Círculo Eranos I (Cuadernos de Eranos – Cahiers d’Eranos), Anthropos, Barcelona, 1994, p. 383-413; Mito, simbolo, culto, p. 239-263. Traducció de Maria Verdaguer.

«Logomítia i pensament occidental»: «Logomitìa e pensiero occidental», dins Rosmini e l’Illuminismo. Atti del XXI Corso della «Cattedra Rosmini», Centro Internazionale di Studi Rosminiani, Stresa, 1987, p. 63-79; Mito, simbolo, culto, p. 265-275. Traducció d’Adelaide Baracco. Es tracta d’un resum de la conferència impartida el 1987 a la Cattedra Rosmini.

«El símbol del karman. La llei del karman i la dimensió històrica de l’home»: Myth, Faith anb Hermeneutics, p. 361-388; Mito, fe y hermenéutica, p. 377-402; Mito, simbolo, culto, p. 277-301. Traducció de Tina Vallès.

«La gota d’aigua. Una metàfora intercultural»: «El agua y la muerte. Reflexión intercultural sobre una metáfora», dins Anthropos, 53-54, Barcelona, 1985, p. 62-72; «The drop of water. An Intercultural metaphor», Samarasya. Studies in indian arts, philosophy, and interreligious dialogue —in honour of Bettina Bäumer—, D. K. Printworld, New Delhi, 2005, p. 567-585; Mito, simbolo, culto, p. 303-325. Traducció de Jordi Pigem.

«Culte»: Culto y secularización. Apuntes para una antropología litúrgica, Marova, Madrid, 1979; Mito, simbolo, culto, p. 327-432. Traducció de Joan Llopis.