Raimon Panikkar

el sitio oficial

ITINERARI VITAL i INTEL·LECTUAL





4. La docència universitària a California (1966-1987)

Panikkar comença la seva carrera universitària als Estats Units, encara que no abandona la seva relació amb l'Índia. Durant més de vint anys, de mitjans dels anys 60 fins a finals dels 80, Raimon Panikkar divideix el seu temps entre l'Índia i els Estats Units. Dóna cursos de religions comparades com a Visiting Professor a les universitats d'Harvard i Califòrnia, en l’Union Theological Seminary de New york, en el Center for the Study of World Religions de la Universitat de Cambridge (Anglaterra), a Montréal (Canadà) i altres llocs d'Amèrica Llatina (Mèxic, Veneçuela, Colòmbia, Perú, etc.). El 1970 és nomenat Professor Honorari de l’United Theological College de Bangalore. Del 1971 fins a la seva jubilació el 1987, s'instal·la de manera gairebé permanent a la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara, com a catedràtic de Filosofia Comparada de la Religió i Història de les Religions.

Durant un quart de segle he estat 'oscil·lant' entre una de les ciutats més riques de l'estat més ric de la nació més poderosa i el seu contrari (a dotze hores de vol), una de les ciutats més caòtiques d'un dels estats més 'subdesenvolupats' d'una de les regions més pobres del món (si n'ignorem una petita minoria de rics): entre Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units i Varanasi, Uttar Pradesh, Índia. En un sentit ben literal, la meva vida interior era l'únic àmbit comú a les meves dues esferes de vida. (Invitació a la saviesa)

Van ser anys molt productius a nivell acadèmic i literari. Panikkar va seguir publicant nombrosos articles en revistes de tot el món: Theoria to Theory i Harvard Divinity Bulletin de Cambridge, Communio Viatorum de Praga, Kairos de Salzburg, Aeropag de München, Studia Liturgica de Rotterdam, La Vie Spirituelle de Paris, Salmanticensis de Salamanca, Revista de Occidente i Cuadernos para el Diálogo de Madrid, Orient de Montréal, The Whole Earth Papers de New York, Interculture, The Teilhard Review, Humanitas, Revue Internationale de Philosophie, Monchanin Information, Japan Missionary Bulletin, Concilium, The Clergy Review, Indian Ecclesiastical Studies, Jeevadhara, Indian Journal of Theology, etc. També escriu nombroses col·laboraciones per a llibres col·lectius.

Durant aquests anys publica bona part dels seus llibres:
Kerygma und Indien (Hamburg 1967);
Offenbarung und Verkündigung. Indische Briefe (Freiburg 1967);
Técnica y tiempo. La tecnocronía (Buenos Aires 1967);
La gioia pasquale (Vicenza 1968; La joia pasqual, Montserrat 1988);
L’homme qui devient Dieu. La foi, dimension constitutive de l’homme (Paris 1969), assaig que es complementa amb un debat amb E. Castelli, G. Girardi, S. Breton, H. Ott i d’altres);
La presenza de Dio (Vicenza 1970);
—la seva magna obra El silencio del Dios (Madrid 1970; el primer pròleg està signat a Varanasi 1967 i Harvard 1968), que serà publicat en una edició completament revisada com a El silencio del Buddha. Una introducción al ateismo religioso (Madrid, 1996, 1999 i 2005; Barcelona 2004) i tindrà edicions en italià (1985 i 2006), anglès (1989), alemany (1992 i 1996) i neerlandès (2002);
La Trinitat: Experiència humana primordial (Barcelona 1998), publicada originàriament com The Trinity and World Religions (Bangalore, 1970; edició revisada i aumentada, The Trinity and the Religious Experience of Man. Icon, Person, Mystery, London 1973) i amb nombroses edicions: en castellà (La Trinidad: Una experiencia humana primordial, Madrid 1998; hi ha una ed. anterior, Barcelona 1989), en italià (1989), alemany (1993), txec (1999), portuguès (2001) i francès (2003);
Dimensioni mariane della vita (Vicenza 1972);
Culto y secularización. Apuntes para una antropología litúrgica, Madrid 1979 (Worship and Secular Man, London-New York, 1973);
Salvation in Christ (California 1972);
Espiritualidad hindú. Sanatana dharma (Barcelona 2005; Spiritualità indù. Lineamenti, Brescia 1975);
The Vedic Experience: Mantramanjari. An Anthology of the vedas for Modern Man and Contemporary Celebration (Los Angeles - London 1977), antologia dels Veda que ha estat editada en italià i de la qual hi ha una edició abreujada en català, Iniciació als Veda (Barcelona, 2008);
The Intrareligious Dialogue (New York 1978; edició corregida i augmentada, New York 1999), una altra obra fonamental de Panikkar sobre el diàleg religiós amb edicions en francès (1985), polonès (1986), italià (1988), alemany (1990), indonesi (2000) i xinès (2001);
Myth, Faith and Hermeneutics. Cross-Cultural Studies (New York 1979; edició revisada en italià: Mito, fede ed ermeneutica. Il triplice velo della realtá, Milano 2000) amb edicions en alemany (1990 i 1992), tamil (2003) i castellà (2007);
Benaurada senzillesa (Barcelona 1988; edició completament reelaborada, Barcelona 2000; també publicada com Blessed Simplicity. The Monk as Universal Archetype, New York 1982, i Elogio de la sencillez. El arquetipo universal del monje, Estella 1993).

*1. Un home excepcional. La quàdruple identitat de Raimon Panikkar

*2. Un origen multicultural i multirreligiós. De Barcelona a Roma, passant per Bonn, Madrid i Salamanca (1918-1954)

*3. L’Índia. Simbiosi cristiano-hindú-buddhista. La trobada amb Monchanin i Le Saux (1955-1966)

*5. El retorn a les seves arrels catalanes per completar el seu cicle vital

*6. La vocació d’escriure de Raimon Panikkar

*7. Diversos Panikkar o continuïtat en la diversitat?

*8. Activitat com a conferenciant

«Me’n vaig anar cristià,
em vaig descobrir hindú i torno buddhista,
sense haver deixat de ser cristià»